fa dies que em sento malament, confosa. faci el que faci, pensi el que pensi, sempre acabo fent-me un embolic. aleshores decideixo deixar de pensar. per això fa dies que escolto molt la ràdio. l'escolto amb atenció, perquè el que diuen allà té sentit. en saben de parlar aquella gent. els seus arguments em semblen lineals. no donen tombs. en canvi el que jo penso no en té cap de sentit. els meus arguments fan cercles, es confonen els uns amb els altres, no arriben enlloc. i això em fa patir. millor escoltar la ràdio. és una estratègia que funciona a la perfecció si vols deixar de pensar.
poso la ràdio mentre
esmorzo. després agafo el cotxe, i engego la ràdio. quan sóc a la feina, busco
qualsevol excusa per engegar la ràdio. i així fins a la nit que em poso la
ràdio mentre m'adormo. així no cal pensar. m'interessa tant la ràdio? no ho
crec. es repeteixen massa. però és la manera d'aturar els meus pensaments.
mentre tot el que faci
sigui aturar els pensaments és segur que no sortiré del cercle que em fa patir.
imagino que el primer pas és adonar-me del que em passa. i per això en faig un
apunt. el següent pas ha de ser agafar el toro per les banyes i fer alguna cosa.
però no sé què! potser hauria de canviar algunes rutines, encara que siguin les
petites. i de sobte de la radio m’arriba una resposta a través de beethoven.
ara ja sé que faré: canviar la ràdio per la música.
2 comentaris:
Jo només la poso quan cuino. No em preguntis perquè...
La ràdio em va salvar els dies més foscos de la feina. M'abstreia d'allà on estava i em tornava a fer somriure quan em costava molt concentrar-me. Ara, que tot torna a ser a lloc, torno a no posar-la per poder-me concentrar en la feina. Va ser molt curiós però em va ajudar molt.
Per poder sortir d'aquest cercle, et demana temps per poder veure on està la sortida, que segur que hi és.
Publica un comentari a l'entrada