divendres, de desembre 05, 2014

stardate: ian mcewan





vaig veure'l en diferents ocasions en diferents llibreries. sempre m'atreia. l'agafava. llegia la solapa. m'encantava la història que hi trobava.

un científic que triomfa professionalment però té una desastrosa vida personal.

el volia comprar. però vaig estar-me'n durant un temps per raons diverses: no volia carregar pes, tenia masses llibres ja en espera, millor en anglès ( si el trobava en català), millor en català (si el trobava en anglès), potser no em convenceria, ... fins que un dia va caure. de moment a la pila de llibres per llegir aviat. i tot seguit el vaig començar.

la primera impressió ja va ser desconcertant. lletra molt petita. pàgines molt atapeides. frases indesxifrables. això no era el que jo esperava. llavors, se'm va encendre una llum. tot això ja m'havia passat abans. vaig tancar el llibre i em vaig concentrar en el nom de l'autor. sí que era familiar. i llavors el vaig relacionar amb un altre llibre que havia tingut a les mans recentment. efectivament: l'innocent era del mateix autor.




de totes maneres, vaig decidir continuar amb solar. fins al final. per descobrir que la història no tenia res a veure amb el que m'havia imaginat. no hi havia cap heroi científic. el prota era un pobre desgraciat en tots els sentits.

a més a més la traducció és terrible. imagino que no és fàcil ja que l'escrit original es complicat. però a la traducció catalana hi ha errors garrafals. molts.


aquest apunt l'escric per fer-me memòria a mi mateixa de que he d'evitar tornar a llegir aquest autor.

dimecres, de desembre 03, 2014

stardate: eleccions necessàries



1. amb unes eleccions sabriem exactament quanta gent vol la independencia.
el tema de la campanya hauria de ser si o no a la indepencia. si hi ha una majoria pel si endavant. si no hi ha una majoria pel si ens haurem de quedar alla on som. en qualsevol cas, amb la convocatoria de les eleccions el dret a decidir es tornaria obsolet. i tota aquella gent i aquells partits que han fet servir el dret a decidir per no haver de decidir res mes (psc, icv, unio) finalment es veuran obligats a decidir o desapareixer. el tema de la campanya hauria de ser si o no a la independencia.

2. el resultat de les eleccions dependrà de les majories que es facin. la proposta del mas implica haver de negociar la majoria abans de les eleccions i la proposta del junqueras implica haver de negociar la majoria despres de les eleccions. el resultat de la negociacio depen del pes que te cada un dels participants. si es negocia despres de les eleccions el pes de cada partit dependra del resultats de les eleccions que es pot avaluar segons els vots o els escons obtinguts. si es negocia abans de les eleccions el pes de cada partit nomes el podem avaluar tenint en compte els resultats de les eleccions anteriors, els resultats de les enquestes, i l'avaluació de l'acció del govern.

si tenim en compte els grans canvis que s'han estat produint en les ultims anys, tant el resultat de les eleccions anteriors com els de les enquestes més recents no es poden considerar representatius del que avui pensa la societat catalana. es una societat canviant tal com es demostra amb la variabilitat de les enquestes i amb la intensitat dels moviments ciutadans. per això, sembla que la millor opcio es la de convocar primes les eleccions i despres, amb els nous resultats electorals negociar una majoria i amb aquest formar un govern que porti a terme la voluntat actual de la societat catalana.

3. l'objectiu de les dues propostes passa per arribar a un acord entre convergencia i erc. sense aquest acord sembla que no es podra fer res de res. ara be, que es el que proposa fer cada una de les opcions?

per una banda, mas proposa buscar primer un acord amb espanya i amb altres paisos i quan tingui aquests acords, alehores es declarara la independencia. i si no aconsegueix aquests acords, ens quedarem tal com estem. tenint en compte que tant espanya com qualsevol altra pais europeu estan interessats en mantenir les coses tal com estan, penso que per molt que mas tingui grans majories, quan vagi a demanar el reconeixement no li faran cap cas. tant espanya com els altres paisos saben que en aquest cas si ells no responen no passara res, i aixo es precisament el que volen.

per altra banda, junqueras proposa declarar la independencia i despres buscar un acord amb espanya i amb altres paisos. en aquest cas, si primer fem una declaracio d'independencia, tant espanya com els altres paisos s'hauran de mullar-se. hauran de decidir si reconeixen catalunya com un nou estat o l'ignoren com si no existis. pel seu propi interes, tan espanya com la resta de paisos hauran d'admetre l'existencia de catalunya i acceptar-la com un nou estat europeu.


per això la proposta del junqueras em sembla molt mes adequada, si el que volem es acabar tenint un estat propi.

dilluns, de novembre 17, 2014

stardate: un llarg hivern








de fet és un llibre molt curt. un parell de mitja-horetes. agradable de llegir perquè te la lletra grossa i les pàgines no estan gaire plenes. va fluint. sembla que no passi gaire cosa, però passen coses. sobre tot pel cap dels personatges. d'alguns sabem què pensen. d'altres no en sabem res. però ens ho imaginem. va de pensaments, de sensacions, de sentiments ocults, de les forces que els mantenen ocults i de les forces que els fan sortir.

tots els personatges son catalans. molt catalans. d'un poble del pirineu. molt de poble. l'estrany de tot plegat és que ho hagi escrit un autor irlandès. fascinant.

una molt bona recomanació!

dimecres, de novembre 05, 2014

dilluns, de novembre 03, 2014

stardate: barbablava





l’amelie nothomb ha estat una gran descoberta. de moment només he llegit aquest llibre, però en penso llegir molts més. la història és molt interessant des del començament. els diàlegs fan la lectura dinàmica. els personatges són espectaculars. la lectura és un fantàstic entreteniment. tot plegat és una gran troballa.

dissabte, de novembre 01, 2014

stardate: punts de vista polítics


esta clar que les persones construim afinitats i confiança amb altres persones. però no ho fem de qualsevol manera. quan coneixem una persona ens fixem en algunes de les seves caraterístiques i segons com siguin aquestes decidim tenir-li més o menys confiança, i voler-la més o menys a prop.

les semblances en els orígens que tinguem amb algunes persones poden fer que sentim aquestes més properes. aquestes semblances poden ser geogràfiques, religioses, racials, professionals, ... en diferent moments de la història algunes característiques han tingut un paper més relevant que altres.

actualment als eeuu s’ha observat que la política és la característica que més fa servir la gent quan ha de posar confiança en algú. la gent sent molt més propera a les persones del seu mateix partit i molt distant a les persones que són del partit de la competència.

la relevància d’aquest fenòmen no és queda només en com es formen els cercles d’amics. sinó que aquest criteri també influeix les decision de a qui contractar, amb qui et vols casar, en qui confies, a qui vols discriminar, ...

aquesta valoració dels punts de vista polítics fa que considerem aquells que no els comparteixen com a mancats de la moralitat bàsica: com si no tinguessin prou compassió i no s’estimessin prou el país.

argumenten que això passa degut a la davallada del paper de la religió. ara ja no hi ha figures públiques (capellans) que discuteixin temes morals directament i la gent es fabrica les seves propies creences. per altra banda, hi ha hagut un augment considerable de les discussions polítiques i de les pretensions dels polítics d’abarcar amb el seu discurs tots els aspectes de la vida de la gent.

contra aquestes possibles amenaces, jo faré un esforç per incloure sempre algún unionista en els meus cercles socials.


divendres, d’octubre 31, 2014

stardate: honestetat intel·lectual



em critiquen, i si poguessin em condemnarien, per tenir a la meva pàgina web uns links a les pàgines de l’anc i de l’omnium. em recomanen que els tregui per tal de donar una imatge neutral a l’exterior. m’intenten convèncer que si no ho faig la meva feina no es pot considerar neutral. que no tindrà cap valor perquè serà sempre esbiaixada. tot això clarament ve de part d’una persona que té unes visions extremadament radicals sobre el procés.

no li he fet ni cas. els links de la meva pàgina web es mantenen. estic segura que no afecten gens la qualitat i la neutralitat de la feina que faig. crec en l’honestetat intelectual. i penso que aquesta passa per ensenyar totes les cartes. no s’hi val a amagar els desitjos i les preferències ideològiques per tal de semblar neutrals. ningú és neutral. per tant, qui s’ho auto-anomeni peca de mentider.



dijous, d’octubre 23, 2014

stardate: el full de ruta



els experts diuen que hauria de ser així:

1.    els partits han de determinar clarament i consensuar els punts que presentaran a les eleccions i que defensaran si guanyen.
2.    convocar eleccions (plebiscitàries)
3.    declaració solemne de la independència
4.    buscar suport internacional
5.    crear estructures d’estat propi
6.    quan tot estigui a punt, desenganxar el funcionament de l’estat espanyol i proclamació efectiva de la independència.

A mi tot això em sona molt familiar. De fet, ara fa dos anys ja vam començar un procés semblant:

1.    setembre 2012: els partits (ciu, erc, psc, icv, cup) signen un compromís de convocar una consulta
2.    novembre 2012: eleccions
3.    gener 2013: declaració solemne de sobirania
4.    fa mesos que estem buscant suport internacional
5.    fa mesos que diuen que estan creant estructures d’estat

però no ha passat res més. tot el que depen de la gent ha passat, però tot allò que depen del govern no s’ha donat. de fet, la declaració de sobirania no ha servit per res.

la consulta que van prometre es podia haver fet des de principis del 2013 ni ha passat ni passarà. primer van decidir data i pregunta sense explicar com farien servir els resultats. després han dit que els resultats no serviran per res.

les estructures d’estat ningú les ha vist per ara.

la raó per la que no s’avança és la falta de voluntat política del govern, i només del govern. perquè els altres partits, sobretot la cup, han demostrat deixar de banda diferències per donar costat a la causa de país.

el full de ruta que proposen ara és igual que l’anterior,i segueix depenent només de la voluntat política del govern.


si el procés se’n va en orris només serà culpa del govern, del nostre govern!

divendres, d’octubre 17, 2014

stardate: una solució a mig camí


la falta de voluntat política que fins ara criticàvem al govern espanyol ara la tenim a casa. als nostres partits els falta una mica de voluntat política.

demanar una llista única és demanar massa.

només caldria que els partits que volen la independència signessin un compromís de portar-la a terme si aconsegueixen una majoria en les eleccions.

amb això respondrien al clam de la societat. i amb això demostrarien la seva clara voluntat de servir al país.

a les eleccions cada partit hi aniria amb el seu programa, on el punt sobre la independència estaria clar pels que han signat l’acord.

després de les eleccions els partits haurien de fer com sempre: intentar formar les majories que els convenen, segons els seus programes. i si formen una majoria per la independència l’haurien de portar endavant.

diumenge, d’octubre 05, 2014

stardate: retorn a killybegs


la història d’un traidor. escrita amb l’objetiu de reconciliar-se amb un amic. escrita per ajudar l’autor a païr la seva pròpia història. basada en fets reals. una història que ajuda molt a entendre un tros de la nostra actualitat.



la seva lectura i la conversa amb les altres m’han fet arribar a la conclusió que el traïdors només poden existir en la mesura que els defineixen així els altres. ningú pot ser traïdor tot sol. tots prenem decisions. cada decisió està motivada per algún objectiu. per això totes les decisions tenen com a finalitat aconseguir algun objectiu.

poden estar equivocades, i en aquest cas pot ser que en allunyin de l’objectiu. en aquest cas l’equivocació ve de la manca d’informació disponible alhora de prendre la decisió.

poden estar motivades per objectius que només el propi autor sap. en aquest cas si les decisions preses són consistents amb els seus propis objectius, siguin aquests els que siguin, no hi ha cap raó per definir-ho com a traïció.

no és fins que terceres persones declaren les decisions inconsistents amb els objectius suposats que aparaeix la raó per la traïció.

Va dir que els estrangers eren ells. Els protestants, els unionistes, els descendents de colons, instal·lats a les nostres cases i a les nostres terres per l’espasa de Cromwell. Va dir que teníem dret als mateixos drets que ells i al mateix respecte. Va dir que era una qüestió de dignitat.

Llavors vaig renunciar a morir. I també a viure. Estaria en un altre lloc, entre el cel i la terra. Els donaria pel sac a tots! Als anglesos i a l’IRA! No paraven de donar ordres! No aguantava més la guerra, els herois, la meva comunitat asfixiant. Estava cansat. Cansat de combatre, de manifestar-me, cansat de la presó, cansat de la clandestinitat i del silenci, cansat de les pregàries repetides des de la infantesa, cansat de l’odi, la ràbia i la por, cansat de les nostres pells terroses, de les nostres sabates foradades, dels nostres impermeables molls a l’interior.

Déu ens ha fet catòlics, el fusell ens ha fet iguals.

Al vespre, volia l’alliberament. Al matí, encara em creia una mica el gran Tyrone Meehan.


les entrevistes a l’autor de tv3 i de vilaweb ajuden molt a entendre la història i el perquè del llibre.

dilluns, de setembre 29, 2014

stardate: dalt del dragon khan


recordo que un cop vaig fixar-me en el temps que tardava el dragon khan per pujar fins dalt de tot i també el que tardava després per fer tot el tomb des de la primera baixada fins al final. la pujada no semblava que fos gaire llarga però anava molt a poc a poc i semblava eterna. la baixada en canvi semblava que no durava res: entre l’esglai de la primera baixada, que més aviat semblava una caiguda, la velocitat que agafava i tot els tombs que feia, a l’arribar tenia la sensació de que tot plegat havia durat super poc. en realitat em sembla recordar que les duracions de pujada i baixada eren molt similars. o sigui que les diferents sensacions de les durades eren una cosa relativament relativa.

hi he pensat perquè avui tinc la impressió de ser dalt de tot del draghon khan. venim d’una llarga pujada. de moment no passa res. estem a l’expectativa i en molt poques hores començarà un muntanya russa que durarà els prop de quaranta dies que falten fins al 9n.


mentrestant, des de dalt de tot del dragon khan, aprofito per assaborir un cop més uns regals molt especials. està clar que qui els ha trobat, em coneix molt bé i ha pensat en mi. què més es pot demanar?









dissabte, de setembre 27, 2014

stardate: emocions multiplicades



estic d’acord en que estan passant coses molt emocionants.
les emocions se’m multipliquen perquè encara tinc al cap el moment en que vaig veure per primer cop el pastís de la uss entreprise ... 1714/2014 D.

fantàstica!





dijous, de setembre 25, 2014

stardate: una idea

avui m'he convençut que si els dimecres de totes les setmanes fossin festa laboral, i amb totes les botigues i serveis oberts, la vida seria mooolt millor.

entre altres coses avui m'he permés fer un experiment, que m'ha quedat boníssim!


diumenge, de setembre 21, 2014

stardate: regal diferit en el temps



he deixat uns llibres a la teva llibreria. em semblen bones propostes pel vostre club de lectura. són a la part de baix, damunt els llibres de l’star trek.




i jo ni me n’havia adonat!

divendres, de setembre 19, 2014

stardate: tatxan tatxan

avui aprovaran la llei de consultes al parlament.i després? què passarà? hi ha tant interrogants... que no me n'he pogut estar de fer un apunt, encara que estigui només ple d'interrogants.

això fa que torni a ser emocionant seguir les notícies: per la ràdio des de bon matí, al diari durant el dia sempre que es pugui, pel facebook de tant en tant, al twitter no hi ha manera que m'hi acostumi.

en qualsevol cas, a les 4 hi ha una concentració al parlament, convocada per l'anc, imagino que per assistir a la votació de la llei sobre consultes.

just després començarà la muntanya russa:

l'artur mas haurà de decidir quan convoca la consulta. si de seguida que aproven la llei, per no donar temps al rajoy a denunciar la llei davant del tc, o s'espera a veure què passa.

el rajoy haurà de decidir si porta la llei al tc. bé, això és un dir, perquè sembla que decidit ja ho està. la qüestió ara és quan decideix portar-ho a terme. si de seguida després de que s'aprovi la llei per tal d'evitar que el mas convoqui la consulta, o s'espera a que la consulta estigui convocada i llavors posa la denuncia al tc.

de fet el que ha de decidir el rajoy és si la denuncia la fa només sobre la llei de consultes (dret a decidir), només sobre la convocatòria de la consulta (dret a l'autodeterminació) o sobre totes dues coses (el dret a decidir i el dret a l'autodeterminació).

la llàstima és que si decideix interposar un recurs contra la llei de consultes abans que l'artur mas hagi decidit convocar la del 9n ens quedarem sense l'evidència de que el rajoy està contra el dret a l'autodeterminació.

ooohhh!!!

dimecres, de setembre 17, 2014

dilluns, de setembre 15, 2014

stardate: recomencem



el dia u del sis d’aquest any, una altra, em va regalar aquesta cita:

Que bonic és pensar que no ens cal esperar, que podem començar ara mateix a canviar lentament el món.
Anne Frank


potser avui que per a molts comença un nou curs i que per a mi recomença la vida normal és un bon dia per recordar-la i començar a posar-la en pràctica, sempre tenint present que




dissabte, de setembre 13, 2014

stardate: l'endemà de la v

no parava de xerrar. amb uns i amb altres. explicant coses que venien al cas i altres que no tenien res a veure. confesso que vaig estar en una línia groga tot i que portava la samarreta vermella. no me'n vaig adonar. és a dir, era conscient de que estava en una línia groga, perquè tothom al meu voltant era groc. això em va fer pensar que tot era correcte. no m'havia adonat del color de la meva pròpia samarreta. estava massa distreta. no passava res més.

també he de confessar que en un moment donat vaig sentir uns crits de in-inde-independència i al no veure cap helicòpter ni avió a sobre nostre em va estranyar. llavors algú em va dir: ara és l'hora. ja eren les 17.14 i jo clarament no controlava.

la quantitat de gent que va anar arribant entre quarts de quatre i les cinc va ser al·lucinant. de fet veient la gent que hi havia a les quatre, ja vaig pensar que seria un èxit absolut. però el millor va ser quan vaig deixar la fila per anar a comprar una ampolla d'aigua. entro al bar i veig unes imatges a la tele increibles. el que estàvem fent no era un acumulació de vermells i grocs més o menys rectes ... era una senyera perfectament definida. i quan arribava a la plaça donava el tomb sense perdre l'alineació. brutal!

un cop m'he recuperat de la diada, no em canso de veure les imatges. les de més a prop borroses. les de més lluny ben definides. i les de dalt de tot amb una clara v. espero trobar-ne més aviat per la web.


dijous, de setembre 11, 2014

diumenge, de setembre 07, 2014

stardate: l'endemà





ja està estrenada. la peli que va batre tots els records del micromecenatge. ara ja acaba i a punt per fer campanya pel sí sí. no té més. és pura campanya. molt clara i instructiva. molt entenedora i també distreta. els ja convençuts no la necessiten però no es fa pesada (això ho dic per experiència pròpia com a convençuda). pels indecisos pot ser de gran ajuda. me n'alegro molt d'haver col·laborat a fer-la possible, gràcies isona i felicitats!


divendres, de setembre 05, 2014

stardate: la por


"Mai deixis que t'assetgin en silenci. Mai et permetis que et converteixin en víctima. No acceptis que ningú defineixi la teva vida; defineix-la tu."
Harvey Fiersten

aquesta cita l'ha fet servir la Zelda Williams, la filla de l'actor Robin Williams que es va suïcidar el passat 11 d'agost. arrel de la mort del seu pare aquesta noia es va sentir assetjada a les xarxes socials i va decidir desaparèixer. ara ha tornat al twitter amb aquesta cita.

a mi em sembla que aquí ens arriba just a temps.

fa uns dies unes families que es volien apuntar a la V em van dir que  volien triar el lloc amb molta cura perquè pensaven anar-hi amb els nens, i segons ells: tal com estan ara les coses no volen anar on hi hagi possibilitat de conflicte. hi ha molta gent que ens vol mal, i volem triar un lloc de la V que sigui tranquilet. pels nens, és clar.

jo que tinc molt poca paciència amb el tracte humà li vaig dir que trobava totalment irraonables aquestes pors. que la història de les manis del 11s ens demostra que són tranquil·les i festives. que hi ha tot tipus de gent gaudint. que mai no hi hagut cap incident violent. que tothom hi va sempre amb nens petits i grans. que no hi ha cap raó per pensar que pugui passar res de res. 

però no la vaig poder convèncer. va seguir amb les seves pors, buscant un tram tranquil i una línia dins el tram que fos pacífica. no sé que va trobar que la convencés. però és igual.

...

avui un amic em diu saps que quan t'apuntes a la V rebs un correu electrònic que et demana que confirmis la teva participació i si no ho fas en 24 hores la teva inscripció queda anul·lada? doncs, sort que jo no vaig clickar a temps. perquè avui a les notícies han dit que han hackejat la web de la V i que n'han robat la informació de tots els inscrits.

bé, això no és cert. i no ho és precisament perquè la informació sobre les persones que s'han inscrit a la V no la vol ningú. només per aquesta raó. si algú la volgués ja la tindria. i també tindrien la de l'any passat i molts altres llistats de gent que ha donat en algun moment suport puntual la moviment independentista. 

i també qui volgués podria aconseguir tots els correus electrònics que jo he enviat durant la meva vida. només cal tenir diners per contractar a un hacker. de totes maneres estic segura que ningú s'ha molestat a buscar-los perquè no interessen a ningú.

ara bé, hi ha alguna gent que té molt interès en les dades sobre les personalitats polítiques que donen suport a l'anc. i això és el que avui ha sortit a les notícies. algú ha aconseguit dades sobre socis formals de l'anc, i sobre si estan o no al corrent de pagament. de tota la informació que han robat l'únic que els interessa es poder dir que hi ha moltes personalitats públiques d'erc al corrent de pagament i quasi bé cap de ciu. això és tota la notícia que han aconseguit del robatori. perquè la resta no interessa a ningú. 

ara bé, quin efecte pot tenir això? jo tinc la impressió que els torna a sortir el tir per la culata a aquests de madrit. perquè la sospita que l'independentisme de ciu és sobretot d'aparença ja fa massa temps que la tinc. que el mas es va fer independentista només per aconseguir vots, ja fa massa temps que ens ho demostra. per tant, aquesta notícia tampoc sorprèn.

...


però la por està massa escampada. hi ha massa gent interessada en que s'escampi. per això em sembla que estaria molt bé començar a fer servir la cita del començament si encara no he hem fet. i escampar-la per contrarestar els efectes dels que intenten i intentaran que tinguem por.


dimecres, de setembre 03, 2014

stardate: celebrant mig segle



al mateix temps que ho fan









i un bon dia per recordar que

"That is the exploration that awaits you; not mapping stars and studying nebulae, but charting the unknown possibilities of existence."

Q to Picard
All good things ...
ST TNG

dilluns, de setembre 01, 2014

stardate: per tenir-ho en compte




"You know, there are some words I've known since I was a schoolboy: 'With the first link, the chain is forged. The first speech censured...the first thought forbidden...the first freedom denied--chains us all irrevocably.' Those words were uttered by Judge Aaron Satie, as wisdom...and warning. The first time any man's freedom is trodden on, we're all damaged. I fear that today--"

...

"We think we've come so far. Torture of heretics, burning of witches, it's all ancient history. And then, before you can blink an eye, suddenly it threatens to start all over again."

...

"Mr. Worf, villains who twirl their mustaches are easy to spot. Those who clothe themselves in good deeds are well camouflaged."


"Maybe. But she or someone like her will always be with us, waiting for the right climate in which to flourish--spreading fear in the name of righteousness. Vigilance, Mr. Worf. That is the price we have to continually pay."


The Drumhead
Stardate 44769.2.

ST TNG

diumenge, d’agost 31, 2014

stardate: la febre independentista



com cada any quan arriba el setembre es comença a notar una febre indepe. la temperatura va pujant i la febre es va extenent.

potser és només una impressió meva, però així com durant l’any pot semblar que:

sí, això de l’independentisme potser només era un suflé,
el rajoy tenia raó, només calia esperar i la gent es cansaria
encara no som prou. hi ha massa gent indecisa.

quan s’acaba l’estiu i ja gent torna de vacances tothom pensa en el mateix: la via catalana. tothom hi vol ser. tothom s’hi vol apuntar. tothom vol una samarreta. tothom voldria que fos la millor mani de la història. tothom voldria que aquest cop el govern de madrid entengués el que volem. tothom és independentista!


bé, ja sé que no tothom és independentista. però els unionistes costen de veure durant aquest dies. no sé perquè deu ser.


divendres, d’agost 29, 2014

stardate: la noia de les taronges







jo segueixo amb les lectures del jostein garder. ja sé que són per jovenets i a mi ja no em toquen, però suposo que aquest cop la devia necessitar. perquè la vaig veure a la llibreria, la vaig comprar, la vaig començar i no la vaig deixar fins que la vaig acabar. és cert que es curteta, i fàcil, i passa bé.

llàstima que també tracti del comiat d’un pare mort ... ja en porto unes quantes d’aquestes aquest estiu!


 ... la sang és més espesa que l’aigua.

Les persones grans sembla que tinguin més temps que els nens petits, que tenen tota la vida per davant.

L’univers ha trigat poc menys de quinze mil milions d’anys a posar en funcionament una cosa tan fonamental com un ull amb el qual es pugui veure a si mateix!


La vida és curta per a tot aquell qui realment aconsegueixi entendre que el món un dia s’acabarà del tot. No tothom ho pot fer. No tothom té la virtut d’assimilar què significa en la realitat desaparèixer per tota l’eternitat.

dilluns, d’agost 25, 2014

stardate: a les teves mans



anava avançant pel carril del mig. no anava a més de 120. això és segur, perquè després de les últimes fotos que m’ha fet transit modero molt la velocitat.

estava a punt d’avançar un autobús i de sobte el conductor de l’autobús decideix avançar un camió que tenia davant, i se’m posa al meu carril anant molt a poc a poc. he de fer una frenada en sec per no empotrar-m’hi. i mentre frenava miro un segon pel retrovisor. veig que hi ha un gran camió que ve molt depressa pel darrera.

no puc mirar més perquè estic frenant i m’he d’assegurar que la meva frenada arriba a temps de no xocar amb l’autobús del davant. mentrestant aprofito per encomanar-me al conductor del camió que ve pel darrera: siusplau frena. frena molt. i frena a temps. la meva vida és a les teves mans.


ho va fer. no va passar res. però quan vaig tenir l’oportunitat d’avançar el maleït autobús vaig fer sonar el clàxon. repetidament. amb la intenció de fer adonar al conductor i també a tot el seu passatge de la temeritat que acabava de cometre. l’autobús anava buit.