dimarts, de maig 15, 2012

stardate: the west wing


me la van recomanar unes quantes vegades abans no em van convèncer. m'hi vaig quedar enganxada ben aviat. i ara com més la miro més m'agrada. 
a the west wing els protagonistes són polítics, sí. però dels bons (dels que no existeixen en la vida real?) són llestos però també s'equivoquen. volen guanyar-se la confiança de la gent pels vots, però no a qualsevol preu. es senten responsables de tot el que passa. treballen en equip. es demostren una confiança absoluta i esten un gran respecte.
en molts sentits des del bon començament em recorda star trek. sobre tot the next generation i voyager. però potser aquí queda més palès el dilema entre allà on un vol anar a parar realment i allà on et porta la vida si et deixes portar. com tots passem per períodes en que ens deixem portar. potser sense adonar-nos. potser perquè ens resulta allò més fàcil. i de sobte alguna cosa passa que fa que ens aturem a pensar. llavors ens adonem de què la direcció que portem no és la que voldríem. sovint és necessari passar per situacions extremes per fer-nos adonar de que ens convé fer un cop de timó.

5 comentaris:

J ha dit...

;-)

http://joandetor.blogspot.com.es/search/label/The%20West%20Wing


Salut!

kika ha dit...

uala! quina passada! gràcies!
se m'ha girat feina :-)

Pilar ha dit...

Les situacions extremes et fan anar més depressa i madures fora de temps...Si és que el temps existeix.
Per cert...Vols dir que són polítics, els personatges de la sèrie? ^0^

rits ha dit...

Me n'han parlat moltes vegades, xò mai l'he mirat. Me l'apunto. Em passa el mateix amb"2 metros bajo el suelo", molta gent me n'ha parlat molt i molt bé xò mai l'he mirat.

el paseante ha dit...

Si aquí és fes una sèrie sobre polítics l'haurien de protagonitzar l'Esteso i el Pajares. País...