dimecres, de gener 25, 2012

stardate: l'efecte de les formes


quan faig una proposta a algú o demano alguna cosa normalment no insisteixo. tant si em diuen que sí com que no, dono per bona la resposta. l'accepto i ja està.
quan em fan una proposta o em demanen alguna cosa normalment em costa dir que no. sobretot si insisteixen. com que normalment la gent insisteix encara em costa més dir que no. per això massa sovint després m'he de penedir d'haver-me deixat convèncer.
ara bé, hi ha vegades que degut a algunes formes que alguna gent fa servir no em costa gens dir que no. per exemple:
si donen per fet públicament la meva acceptació sense tenir en compte les meves condicions.
si per comunicar-se amb mi ho fan mitjançant una secretària.
si la proposta la fan a l'últim moment, sense oferir temps per pensar-ho o parlar-ho.
si quan estem a mitja conversa agafen el mòbil per fer una trucada o enviar un sms.
en qualsevol d'aquests casos ho trobo facilíssim dir que no. encara que insisteixin, ja no hi ha manera de fer-me canviar d'opinió.

5 comentaris:

Joana ha dit...

A mi també em costa molt dir no.

Carme Rosanas ha dit...

Si féssim un club dels que ens costa dir que no...

Però tens raó, hi ha situacions en les quals t'ho posen fàcil i algunes les comparteixo amb tu. Les presses i les propostes a última hora, sobretot... ja tenen el no assegurat!

el paseante ha dit...

Quina enveja poder dir que no a algú que té secretari o secretària. I més en aquests temps que vivim.

Joan ha dit...

D'acord al 100%, les formes sovint són les que convencen.
Amb males formes el no està mig garantit, sempre. Amb amabilitat és més fàcil arrencar un sí, sempre.

kika ha dit...

una altra vegada he estat a punt de tenir la sensació de que en els comentaris es mostrava un acord unànime a les opinions del post...si no hagués estat pel paseante! :-)