dimecres, de març 23, 2011

stardate: una descoberta, ni gran ni petita, tal qual!


stardate: una descoberta (ni gran ni petita, tal qual!)

diria  que ùltimament a les setmanes els falta un dia , com a mínim. van molt depressa en passar. arriba el dilluns i de seguida és cap de setmana. i sense adonar-te’n ja n’ha passat una, dues, ...

abans no era així. el dilluns era un dia horrorós. i després arribava el dimarts més aviat avorrit. i el dimecres quan notaves que estaves al mig de la setmana. el dijous que ja es feia pesat. i finalment divendres, quan ja començaves a passar de tot. i durant el cap de setmana hi havia temps per a comprar tot el que fes falta, fer la feina que calgués a casa, descansar, sortir, ... i encara en sobrava.

què ha pasat? la respostra tradicional diu que al fer-nos grans sembla que el temps vagi més ràpid. però jo no tinc només una sensació. jo ho visc com a real!

i és que ben pensat, els anys sí que fan una diferència real en el temps. com més gran sóc més temps necessito per fer qualsevol cosa. o sigui, que per a fer el mateix que feia abans en un quart ara potser necessito mitja hora. i és clar, així el temps se me’n va de les mans. com si de cop pugessin els preus de tot el que comprem. abans amb 50 euros feiem la compra i ara en necessitem 100.

10 comentaris:

miquel ha dit...

Jo no m'atreveixo a parlar-te del meu temps, perquè hauria de comptar per setmanes.
Aquest canvi de ritme, inclòs el neuronal, que comporta l'edat... Uf!
Ara, continua havent-hi minuts que semblen hores.

sànset i utnoa ha dit...

Buuuufff...

Jo, si prevec que costarà massa, ja ho deixo estar i intento subornar a algú perquè ho faci ell. Així no perdo el temps. Ara, no sempre funciona...

*Sànset*

Carme Rosanas ha dit...

És així, és així... el temps se'ns escapa de les mans cada vegada més...

Clidice ha dit...

Ni hi vull pensar, perquè aleshores em deprimeixo. El millor és provar de perdre'l fent el que et ve de gust i no rumiar-hi massa :)

Mortadel·la ha dit...

Passa-ho, tinc pressa!

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/192888

Pilar ha dit...

La proporció, però s'anivella a mesura que tenim menys coses a fer. I no pretenc ser pessimista.

fanal blau ha dit...

En mal moment m'enxampes...serà cosa del temps!
Un petó, kika!

J ha dit...

Hola Kika

des de l'Osonosfera estem duent a terme un debat sobre com han de ser les biblioteques 2.0 i estem convidant a tots els blocaires a opinar sobre el tema en el seu bloc.
Aprofito doncs per convidar-te a tu també.

En el bloc que hem fet trobaràs en l'etiqueta "Preguntes" una serie de qüestions que poden servir de base per rumiar com ha de ser el debat. No obstant, cada blocaire por conduir-ho cap on cregui oportú.

Pots deixar un comentari al bloc indicant el teu post, d'aquesta manera els anirem recopilant.

http://biblioteques2punt0.blogspot.com/

Salut!

L'home del sac ha dit...

A mi de temps sempre me'n falta, sobretot per descansar... I el que encara em falta més són les ganes de fer certes coses...

kika ha dit...

pere, si que a vegades els minuts semblen hores, encara, però a mic ada cop em passa menys això, crec....

Sànset, és que tu encara ets molt jove, i segurament no entens l'abast del que dic, però amb una mica de sort ja t'arribarà :-)

Carme, si noia, va depressa, depressa :-)

Clidice, això de perdre el temps... també és paradoxal: li vaig trobant més gust com menys temps sento que tinc :-)
perdre el temps a poc a poc. quin gust! :-)

Mortadel·la, passat! :-)

Pilar, és que de fet, per força hem de fer menys coses, perquè les mateixes no hi caben! :-)

fanal, ànims! que ambe lo que corre el temps, aquest mal moment passarà depressa, i de seguida en vindran de bons :-)

Joan, gràcies, ara m'ho miro i a veure si m'inspiro!

home del sac, el temps per descansar no l'estalviis...fa que tota la resta rutlli :-)