dissabte, d’abril 25, 2009

stardate: kingsbridge

quan fa uns anys vaig llegir ‘els pilars de la terra’ de ken follet ja vaig tenir tota una experiència.

me’l van recomanar molt, però quan vaig veure que era tan gros em va espantar una mica. vaig començar-lo sense tenir gaires esperances en arribar al final, però de seguida em vaig quedar enganxada.

mentre l’anava llegint m’agradava tant, que cada cop que obria el llibre era com si hi entrés a dintre, i visqués tot el que estava passant als personatges de la novel·la.

quan el vaig acabar em va saber greu, i trobava faltar a tota aquella gent, i hauria volgut saber què els passava després.

després d’un temps vaig sentir que la segona part ja era a punt. però no era la continuació estricta de l’anterior, sinó que era la història del mateix lloc però dos-cents anys després de l’acabament del primer. això ja no em va fer tanta gràcia.

finalment va sortir ‘un món sense fi’, i quan el vaig veure em vaig espantar de lo gros que era. no tenia clar si em volia posar en un projecte tan important. me’l van regalar per l’aniversari, i vaig pensar en la nosa que em faria un objecte tan gran per casa.


fa uns dies les estrelles es deuen haver posat de la manera adequada, i vaig decidir obrir-lo i començar... i ja estic enganxada. tant com la primera vegada.

de nou, cada cop que obro el llibre em transporto a kingsbridge i ... som-hi!

durant tot el dia només espero l’hora d’arribar a casa per a tenir una estona per tornar-hi i no tinc gens de ganes de que d’acabi!

4 comentaris:

GAIA ha dit...

Gràcies per la recomanació d'aquests dos llibres. Jo no els he llegit però sé de molt bones crítiques d'ambdós. Personalment, quan veig llibres enormes m'entra una mandra... i com també estic mancada de temps sempre acabo deixant-los per un altre dia que no arriba mai.

Joana ha dit...

Jo els he llegit els dos i em varen enganxar des de el primer moment.
Això sí, els vaig llegir al sofà. al llit vaig agafar dolor a un braç!
No ens podem fer grans... :)

Agnès Setrill. ha dit...

Jo només he llegit els Pilars, i em va transportar en el temps, i encara per fer-ho més real, una tarda que tenia festa, me'n vaig anar a passejar i a llegir per Poblet.
Va ser fantàstic, d'això fa molts anys, no m'ha tornat a passar en cap més llibre.

kika ha dit...

Gaia, ànims, perquè val la pena. només és posar-s'hi... després el temps per llegir segur que el busques i el trobes :-)

Joana, és veritat, són llibres que no es poden llegir en qualsevol posició :-D

Agnès, doncs ja tens totes les raons per engegar amb el segon. té le mateix efecte!